Hui vaig a enfangar-me en un d’eixos temes que pensava que no tocaria mai, un d’eixos que de segur em farà perdre algun “amic” de Face, però al final de la correguda tan roín és estar sempre parlant de lo mateix que no fer-ho mai, convertint la prudència i les ganes d’avançar obviant els temes espinosos, en connivència per omissió.
Llig en el portal valencianisme.com la notícia de la presentació a Valéncia del Fòrum Mundial pels Drets dels Pobles ab una conferència en l’Aula Magna de la UV davall el títol “Els drets col·lectius dels pobles en el marc dels drets humans” i pense “vaja, pareix molt interessant, igual m’acoste”. Accedisc a l’enllaç que amablement es proporciona en l'esmentat portal per a vore que és exactament este Fòrum Mundial, que ab un nom tan aparatós ha de ser de lo més important i em trobe ab la primera sorpresa desagradable, ¡els valencians no estem en este Fòrum Mundial pels Drets dels Pobles!, o almenys no apareixem entre les 25 banderes que figuren en el logotip i entre les que si trobe les d’Euskadi, Galícia i Catalunya.
Estranyat per l’absència indague més per si haguera alguna raó objectiva per a l’omissió del nostre poble d’entre els pobles ab drets i no la trobe, és més, llig el següent paràgraf “Els participants en el Fòrum Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles voldríem que aquest esdeveniment signifiqués, sobretot, un punt de trobada dels diversos pobles del món. Tant dels qui són plenament reconeguts com dels qui no ho són encara. I, alhora, voldríem que fos un pas endavant cap al progrés de la humanitat, en què tots els pobles arribin a ser igualment respectats, per l’entitat i la dignitat sense excepció que els correspon.” i pense, “fotre eixos som nosaltres, i ¿perquè no estem?”. Desgraciadament trobe la resposta en la convocatòria, una resposta que havia passat desapercebuda fins al moment, i que es concreta en el lloc en què es realitzarà el Fòrum Mundial Social 2010 i que segons la web de l’organització serà Girona, Països Catalans (textualment).
Ara ja sé perquè no estem. No estem perquè no se’ns considera als valencians com un poble susceptible de ser reconegut, sinó com una part d’un altre poble més gran que sí que té drets que han de ser reivindicats i en el que se’ns inclou sense tindre en compte la nostra opinió. I no em servixen ara excuses com la tan gastada de que es referixen a una comunitat lingüística o cultural, no, clarament estem parlant de nacions sense estat i del seu dret a reivindicar-se mundialment, i es dóna la paradoxa que els que argumenten la necessitat d’evitar “la interpretació arbitrària existent sobre el dret col·lectiu més fonamental dels pobles, és a dir, el dret a l’autodeterminació. Un dret que és o no respectat en funció de la catalogació que les instàncies internacionals donen a cada una de les comunitats humanes, si els atorguen o no la qualitat de ser pobles, per més que no es doni una mateixa definició universalment acceptada de què és un poble.” comencen precisament per aplicar-nos als valencians la mateixa arbitrarietat que denuncien.
Curiositat i indignació a parts iguals m’impulsen a consultar en el Facebook i trobe la convocatòria en forma de “esdeveniment” i entre els que han confirmat l’assistència a l’acte, destacats dirigents d’un partit que es reclama la quinta essència del valencianisme, garant de l’estricta obediència valenciana i em pregunte que punyetes pinten en un acte en què de facto se’ns nega la pròpia existència com a poble i se’ns exhibix internacionalment com a apèndix d’un altre.
Buscar el consens i passar per alt lo que ens diferencia primant lo que ens unix és necessari per a la recuperació del valencianisme, però callar sempre produïx mal de fetge i com diria ma mare, estic dos pams per dalt de la coroneta d’aguantar que se’ns utilitze com a cromos a canviar per uns i per altres, des del ranci espanyolisme al catalanisme miop, fart de pijoprogres disposats a reivindicar per al poble Sahrauí (per citar un exemple) els mateixos drets que ens neguen als valencians.
Maleït complex d’inferioritat de líders incapaços de mantindre una posició coherent, que assumixen pel matí els consensos abastats per la societat valenciana i neguen tres voltes a eixe mateix poble abans de que cante el gall, en una permanent tornada al passat que els catapulta a la marginalitat perpètua.
Vist lo vist, cada volta estic més convençut d’haver encertat al dir que no.
2 comentaris:
Totalment d'acort, Carles. És lo mateix que quan van proclamant als quatre vents que són d'esquerres i després pacten en CiU en les europees...
Vullc dir. El Bloc serà lo que vullguen els seues militants: catalaniste o valencianiste, d'esquerres o de dretes, neolliberal o comuniste, perque estem en una democràcia i cadascú pot pensar i defendre les seues idees, sempre que respecten les dels demés i la llegalitat vigent. Els seus familiars segurament els voldran igual, i si partim de l'idea de que és bo en este món ser sincer i dir la veritat, si actuen sent conseqüents, conseguiran que els vote la gent que realment està d'acort en ells (poca).
Pero per favor, abans de demanar el vot, que s'aclarixquen primer. I sobretot: si és que s'han aclarit per fi, que continuen tenint-ho clar en les següents eleccions. Yo ho tinc molt clar (ho he tingut sempre), pero el problema dels del Bloc, més que ser catalanistes, és que intenten fer vore als sofrits votants valencians que no, que no ho són en absolut.
I Carles, una última reflexió, molt simple. Tal volta injusta, pero evident a ulls del món sancer:
DIALECTE = REGIÓ
LLENGUA = NACIÓ
A tu et dic fill, enten-te nora.
El post de Carles té raó. El problema del BLOC és la falta de capacitat per a la definició en certs aspectes claus com eixe, el de l'adscripció nacional, i això es veu en xicotius detalls com el que esmenta Carles.
Sense ànim de polemitzar, Masclet, no estic d'acord en lo últim que dius. Per eixa regla de tres, Àustria no seria una nació, tampoc ho seria Suïssa (tenen varies llengües, no dialectes), ni Quebec ¿no?
Publica un comentari a l'entrada