NORMALITAT DEMOCRÀTICA

Quan el passat mes d’octubre el delegat de govern i omnipresent comissari polític socialista Ricardo Peralta, va declarar que entrava dins de la normalitat democràtica que un grup de violents donara caça a ciutadans en mitat d’una celebració popular, davant de la passivitat de les forces de l’orde que depenen d’eixa mateixa delegació del govern que ell dirigix, a més d’un se’ns va gelar la sang en les venes.

Parlar de normalitat democràtica per a justificar lo que sense cap dubte pareix una utilització partidista del conflicte per a impedir que afloren alternatives al bipartidisme acaparador i salvatge de PP i PSOE no pareix, no obstant això, cosa exclusiva del senyor Peralta, és més, per lo que he pogut observar és una practica prou habitual en els mitjans de comunicació que no dubten a aplaudir certes tàctiques de pressió quan estes beneficien a l’opció política dels seus amors.

Prenguem per exemple lo que ocorregué el passat mes de febrer durant una conferència organitzada per Nuevas Generaciones d’Astúries en la facultat d’Econòmiques de la Universitat d’Oviedo impartida per l’expresident espanyol, José María Aznar.

L’acte va ser boicotejat per un grup d’alumnes que es van manifestar a l’entrada, rebent a Aznar al crit de "feixista", "assassí" i "terrorista", exercint una pressió que va obligar a este a entrar al saló d’actes per la porta de darrere.

El parlament va ser interromput diverses voltes per jóvens estratègicament situats en distints punts de la sala que s’alçaven de forma sorprenent i cridaven "¡criminal!", "¡cabró!" o "¡mentider!".

L’endemà, els periòdics reflectien els fets ab absoluta normalitat democràtica. Les pressions, els insults, els desallotjaments, van ser tractats com fets quotidians sense importància, no obstant això, la “peineta”, la famosa “peineta” que Aznar va dedicar al seu particular piquet informatiu, va protagonitzar portades i debats.

No compartisc ideologia ab l’expresident, mai li he votat i durant la seua etapa em vaig sentir asfixiat pel seu antinacionalisme convulsiu; ni tan sols em cau bé i per descomptat no em sent en absolut atret per la idea d’assistir a una de les seues conferències, però sóc profundament demòcrata i per a mi el dret a expressar lliurement les idees i el dret a escoltar ab la mateixa llibertat a qui desitgem escoltar és sagrat. Per tant mai puc estar del costat dels que intenten coartar eixos drets fonamentals per molt que puga compartir ideologia ab els que subjecten les pancartes i proferixen els crits.

Ben mirat, Peralta tampoc anava tan desencaminat. Una simple ullada a l’hemeroteca és prou per a adonar-se de lo “normal” que ha arribat a ser que un grup es dedique a fustigar a un altre aprofitant una manifestació, una conferència, un míting, o qualsevol altre acte en què la massa protectora immunitze l’individu contra la responsabilitat.

Sí, tal volta s’estiga convertint en normal privar de llibertats, però lo que no podrà ser mai és democràtic, almenys no tal com jo veig la democràcia.