¡¡VERGONYA!!

Preàmbul:

Ja sobre els camps d'lberia per tot arreu esclaten les flors que son el símbol de pàtria i llibertat, i mentres altres cullen els fruits de la victòria, el poble de València no deu d'estar parat. (*)

Escena primera:

Cersei Lanister nueta i amb el cap rapada apareix a les portes del Gran Septe disposada a complir la penitència imposada pel High Sparrow i mamprén el camí que li portarà fins a la Fortalesa Roja suportant els insults i vexacions del poble congregat en el trajecte. A la seua esquena, un acòlit crida a cada pas ¡Vergonya!

Escena segona:

Sis anys han passat ja des que es modificara l'Estatut dels valencians, sis anys i ahí està, parat a Madrid, embossat en la seua tramitació en el Congreso on es conta, romandrà almenys fins al 2019.

Jo no sé a vosaltres però a mi em pareix una falta de respecte, una mostra de menyspreu al poble valencià que s'haja ampliat fins a vint voltes el termini per a presentar esmenes ¡¡Vint voltes!! Ni que l'Estatut incloguera una declaració d'independència. Si el nostre és un text de lo més normalet. Ja se sap que els governants valencians tenen tendència a demanar amb la boca xicoteta, generalment massa xicoteta i que el nostre Estatut, lluny de ser pioner ni revolucionari, cau en el seguidisme practicament des del seu naixement.

Escena tercera:

Durant estos últims sis anys, a més de guardar en el calaix de l'oblit nostra llei marc, tots i cada un dels intents de progressar en el nostre autogovern han sigut frenats en sec, la marginació que ja patíem en els pressupostos s'ha fet crònica, les inversions necessàries per al nostre desenrotllament com el Corredor Mediterrani seguixen sense executar-se i continua l'asfíxia econòmica per mitjà del bloqueig de la revisió del sistema de finançament autonòmic. Ens han posat el peu al cap i cada volta arrepreten amb més força.

Remat:

Somie amb l'escena de la penitència de Cesrsei. Somie amb un bon grapat de polítics eixint nuets i rapats per la porta dels lleons del Congreso i desfilant per la carretera Madrid-València fins a arribar a les Corts i somie que des que posen el peu en territori valencià una multitud enfurida els crida al seu pas ¡¡Vergonya!!

Corol·lari:

Valencians, defengam nostra terra contra lladres, botxins i tirans; ajuntem-nos, que ja ha arribat l'hora de ser dignes de ser valencians. (*)

(*) Fragments de la Cançó de Lluita (Maximilià Thous)