MILIONS DE MOSQUES NO PODEN ESTAR EQUIVOCADES

Recorde quan les enquestes eren un instrument de treball intern per als comités de campanya. No em referisc a les que es publicaven, sinó a les que s'encarregaven per a obtindre una foto aproximada del panorama electoral que etectava debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que permetien modular discursos, emfatitzar missatges i segmentar.

Hui la cosa ha canviat prou (la plèiade de politòlegs que inunden els gabinets dels partits té la culpa) i les enquestes, totes, s'han convertit en argument de venda o pitjor encara, en l'únic argument per a aconseguir el vot.

És obrir qualsevol xarxa social i trobar els típics semicercles de colorins a grapats compartits compulsivament pels believers de cada formació. Mira quin candidat més templat tenim, el més valorat. Anem segons i podem ser primers. Remuntada, remuntada. Les enquestes ens donen guanyadors. Mireu quin gràfic més apanyat que diu que som imparables… Tots exhibixen les bondats de qualsevol enquesta que els done alguna posició vendible com si això volguera dir alguna cosa.

L'origen de tot este despropòsit és la necessitat de convéncer als molts votants que es declaren indecisos en eixes mateixes enquestes (tants que les fan inútils del tot) i la certesa, que pareix assumida pels equips de campanya, de que els indecisos ho són perquè són més curts que les mànegues d'un jupetí i per tant no cal convéncer-los amb arguments de pes, sinó mostrar-se davant d'ells com a cavall guanyador, perquè pensen que els curtets se sumen sempre al carro de la victòria.

No deixa de tindre la seua gràcia que s'utilitze amb tant desvergonyiment este argument en una Espanya en la que les enquestes electorals tenen menys encerts que un arquer amb pàrkinson. A efectes pràctics té la mateixa consistència que argumentar uns possibles resultats perquè el candidat és Piscis i segons l'horòscop del “Superpop” els piscis triomfaran la setmana que ve.

Jo sóc un dels molts que encara no ha decidit a qui votarà el dia 20 i no obstant això, tinc clares algunes coses. Votaré, no ho faré en blanc i m'importa una figa seca lo que diguen les enquestes perquè fins que els vots no estan en les urnes, ningú té res, ningú ha guanyat ni ha perdut. Votaré decidint per mi mateix, sense deixar que m'afecten les cuines de les empreses demoscòpiques ni els despatxos dels grups de comunicació que últimament es juguen la nostra democràcia al scattergories.

Per als que estan temptats de sucumbir als cants de sirena infestats de gràfics ascendents de les enquestes, els aconselle que al decidir el seu vot recorden allò de “milions de mosques no poden estar equivocades, la merda deu d'estar bona”