No tinc decidit el meu vot
per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu. No he trobat encara el
partit, el líder o el missatge que em comboie prou com per a depositar la meua
confiança en ell i no volguera que fóra esta la primera volta des de que tinc dret
de vot, que deixara d'exercir-lo. Tampoc em sentiria orgullós si al final
acabara per depositar una trista papereta virginalment blanca com a símbol de
covard rendició.
Sí, ja sé que pot paréixer
que em precipite, que queden més de dos mesos i que en este temps pot aparéixer
alguna cosa en el panorama polític que m'entusiasme lo suficient, però no ens
enganyem; en circumstàncies normals ja estaríem calfant per a la precampanya i
no obstant això els assumptes europeus pareixen estar fora d'agenda, com si no
es percebera la importància que Europa té en el nostre dia a dia o com de
determinants poden ser les institucions europees en la recuperació econòmica.
Sóc profundament demòcrata
i un fervent defensor de l'europeisme i encara que parega una contradicció,
precisament per això, he decidit posar el meu vot en venda, fart de vore com la
importància d'estes eleccions s'esvaïx davant de les estratègies dels partits
més preocupats en convertir-les en un pols previ a les futures victòries o
derrotes autonòmiques o generals, fart que lluny d'oferir-nos alternatives a un
model d'Europa d'acord amb els reptes presents i futurs, es continue buscant el
vot a base de destacar lo corrupte que és el contrincant, fart que el Parlament
Europeu siga un cementeri d'elefants a qui s'envia a polítics prescindibles.
He decidit posar el meu vot
en venda i li he posat preu, un preu assequible (tampoc pretenc sobrevalorar la
importància que té un simple vot). Donaré el meu vot a qui envie a Europa als seus
millors hòmens i dones; m'importa ben poc com els trien, si ho fan per
primàries obertes o tancades, si són designats per assemblees o executives,
inclús si són nomenats a dit pel líder totpoderós de torn. El meu vot serà de
qui m'explique quin és el seu projecte per a construir més i millor Europa, no
per a qui es limite a assenyalar els seus defectes sense aportar solucions, ni
als que troben solucions simples a problemes complexos, que de populismes vinc
ja molt cansat.
Donaré el meu vot finalment
a qui en un gir radical del costum, deixe de buscar palles en ull alié i
comence a extraure les bigues del propi. No em valen els que assenyalen
acusadors les corrupteles del contrari mentres justifiquen les pròpies. Somie
amb el dia en què cada partit mire cap a les seues pròpies misèries, assenyale
els seus propis culpables i els porte davant de la justícia amb penediment,
propòsit d'esmena i la seua corresponent penitència.
He decidit posar el meu vot
en venda i no demane molt per ell... o potser massa.
2 comentaris:
Des del meu punt de vista el que tindries que fer es votar nul. Si no hi ha cap partit que et convença amb les seues propotes.
El futur de les valencianes i dels valencians passa per la conciència que tinguem que mai cap opció política aliena farà res per nosaltres. O estem per nosaltres mateixos o no tindrem futur!
Publica un comentari a l'entrada