No tens temps de llegir-ho, no et preocupes, jo ho faig per tu
Sis anys s’han complit ja des que iniciàrem el nostre propi projecte polític, sis anys en què la nostra màxima prioritat ha sigut complir ab l’objectiu de ser element aglutinador que permetera la unió del valencianisme i la superació de conflictes.
Innumerables són les hores invertides (que no perdudes) en esta tasca. Incomptables les reunions, les conversacions personals, la tinta emprada per a plasmar per escrit les bases d’un projecte destinat a aconseguir una autèntica alternativa valencianista de govern insubordinable a interessos diferents de les del poble valencià.
Hem trobat en este camí el sincer suport d’hòmens i dones que davall qualsevol militància han estat disposats a contribuir ab el seu esforç, però quants més anunciaven el seu desig d’unió, més refractàries s’han mostrat les estructures partidistes que espentades per una força centrifuga han acabat instal•lades en la perifèria política, en els extrems ideològics, sense possibilitat de convergència.
L’espai natural del valencianisme, eixe espai ampli i transversal que com ha qualificat un bon amic és “interclassista i progressista, se situa en l’àmbit de la socialdemocràcia i pot acollir liberals, cristianodemòcrates i algun esquerrà”, eixe espai queda orfe de presència valencianista.
Sis anys després, hem de reconéixer que els nostres esforços no han donat el fruit suficient, no han trobat la concreció necessària i per tant hem de canviar el rumb per a liderar (si és que Units pot liderar alguna cosa) eixe espai valencianista d’ampli espectre.
No són els nostres mitjans els d’un partit gran, ni els nostres resultats seran més que una inversió a futur, però a canvi oferim un punt al què poder convergir, la voluntat de consens i un projecte al què poder votar sense haver de tapar-se el nas.
19 comentaris:
*_*
Jo m'he criat al sud (Alacant city). Per tant, mai he vist fantasmes on molts de vosaltres de les comarques centrals sí veieu. Ho dic perquè per al valencianisme majoritari, la tria és:
1.- Reconeixer que els valencians susceptibles de votar-los no som precíssament d'esquerres i fer colla amb el valencianisme anticat (ara ja depurat i amb gent de tant seny com l'autor d'aquest blog).
2.- Ser pragmàtics i tantejar un esquerrisme més moderat que l'anterior coalició electoral però amb més possibilitats electorals.
Pot ser, la primera opció seria més raonable a llarg termini. La qüestió és que anomenem llarg termini. Perquè és evident que tot projecte de més de 8 ó 10 anys és un núvol. De veritat pensa l'autor del blog que Bloc+Units+altres minoritaris valencianistas dónen 1 sols diputat valencià en els pròxims 10 anys? Xafem terra, cavallers. L'única opció de supervivència és ser a les Corts, i això és incompatible amb un missatge de puresa.
A més, en totes parts couen les faves. Mireu com s'han d'engolir la saliva els del Bloc Mallorquí...
Pregunta: Se pot fer una coalició amb disolució pactada una volta dins les Corts?
Jo m'he criat al sud (Alacant city). Per tant, mai he vist fantasmes on molts de vosaltres de les comarques centrals sí veieu. Ho dic perquè per al valencianisme majoritari, la tria és:
1.- Reconeixer que els valencians susceptibles de votar-los no som precíssament d'esquerres i fer colla amb el valencianisme anticat (ara ja depurat i amb gent de tant seny com l'autor d'aquest blog).
2.- Ser pragmàtics i tantejar un esquerrisme més moderat que l'anterior coalició electoral però amb més possibilitats electorals.
Pot ser, la primera opció seria més raonable a llarg termini. La qüestió és que anomenem llarg termini. Perquè és evident que tot projecte de més de 8 ó 10 anys és un núvol. De veritat pensa l'autor del blog que Bloc+Units+altres minoritaris valencianistas dónen 1 sols diputat valencià en els pròxims 10 anys? Xafem terra, cavallers. L'única opció de supervivència és ser a les Corts, i això és incompatible amb un missatge de puresa.
A més, en totes parts couen les faves. Mireu com s'han d'engolir la saliva els del Bloc Mallorquí...
Pregunta: Se pot fer una coalició amb disolució pactada una volta dins les Corts?
Suerte Carles y que salgas bien parado de este cambio de rumbo.
mst
Però creus que realment hi ha voluntat per unir eixe espectre que va des de l'esquerra (IPV?, ERPV?) fins a la democràcia cristiana (UxV?, UDPV? la mateixa UV?) passant per la socialdemocràcia (Bloc?)? Sense oblidar altres partits minoritaris però que també tenen molt a dir (ENV, PRV, Estat Valencià, els Verds) ni associacions de tota classe, és clar.
La meua opinió és que ens cal sang nova i una fulla de ruta. Crec que va ser Rafa Company qui va proposar en el seu blog un LLibre Blanc de Valencianisme amb motiu del Congrés del Bloc; crec que no està mal la proposta. Trobe a faltar una autèntica convenció valencianista, on es parle de tot i de tots, que ens servisca de catarsi, a vore si en surt alguna cosa nova.
He votat Bloc des de fa molt de temps:
-Molt a gust els anys 1999 i 2003.
-Sempre entusiasmat a les eruopees, amb CiU i PNB, i més enguany amb Nomdedéu.
-Amb el cap "gatxo" en les autonòmiques de 2004, vaig pensar que Morera es mereixia ser diputat tot i que, realment, votava comunista, votava sectarisme, votava totalitarisme i un estil de fer política que no m'agrada gens. però, que Morera fóra diputat.
-He votat a Carmen Alborch (disculpeu, vaig al servici i torne que m'han entrat ganes de vomitar-me damunt).
-Tot i no ser masoca vaig votar a Isaura (puaaagh!) a les Generals.
-I no, no votaré a Ribó i no contribuiré a donar veu a Iniciativa (no me'ls crec i no aporten res a la política, que els vote JJ Pérez Benlloch, gran valencianista, per cert)...
Jo sí dic, ja n'hi ha prou.
No he entés massa bé l'article de Carles (molt normal si mires el meu bagatge electoral, el de molts, de totes maneres), però entenc que feu camí endavant.
Si es tireu a la muntanya en pla "irreductibles de l'anticatalanisme, etc." que frilteja amb UV i CVa no vos votaré; si seguiu fent un camí homologable al que és CiU o PNB, ja teniu el meu vot i els que puga aconseguir entre família i amics.
Un de tants valencianistes desencantats, que no tornarà a trair la seua consciència.
Amic marejat!!!
Jo vaig votar en les meues primeres eleccions a Compromis i localment a Unio Valenciana per que no volia votar al Psoe
Poc despres vaig descobrir UxV i pese a que em considere d´esquerres vaig declinarme per este partit i ara, estic afiliat i fent lo poquet que puc, jo t´anime a que dones el pas, entres a preguntar, i si t´agra, te quedes per fa falta gent com tu ab ganes, i mes a Valencia.
Per cert Carles ara nomes falta que a la gent li entre el missatge al cervei
Enric, desconec el significat d’este monigotet (*_*), aixina que no m’ha quedat clar lo que vols dir-me. Ho sent, però no passe de :( :) XD i este últim ja m’el van tindre que explicar.
Al primer (i duplicat) anònim. Gràcies per atribuir-me un “seny” que encara estic per demostrar, encara que ho faces a continuació d’un “anticat” ab el que no em sent identificat i ho faces en un paràgraf que comença atorgant-me de manera indirecta la capacitat de vore fantasmes com el xiquet de “El sext sentit” com a conseqüència de la meua residència en les comarques centrals.
Desgraciadament les dos opcions que planteges tenen el mateix resultat en estos moments, 0 diputats. No obstant això, la primera ben treballada té certes possibilitats de futur i la segona simplement no m’importa. Massa pragmàtics he hagut d’aguantar ja que han acabat per eixe mateix pragmatisme en les files del PP. No se si et sonen d’alguna cosa els noms de Mª Àngels Ramón Llin, Alfonso Novo, Vicente Ferrer, Jose Mª Chiquillo... i la llista de “pragmàtics” seguix.
Sóc un optimista, però no un inconscient, per tant a la teua pregunta de si crec que una unió del valencianisme pot sobrepassar la barrera del 5%, xafant terra et dic que sí, però no com a conseqüència de la suma aritmètica dels pesos específics dels partits, sinó com a conseqüència d’un missatge nou convergent ab la societat a què volem representar. És més el Bloc en solitari haguera pogut aconseguir-ho si no s’haguera desviat del camí a partir del 2003.
Si parlem de de supervivència, acabem en el tot val. No es tracta de puresa, es tracta de definir un projecte flexible però ab un marc clar i intel·ligible per la societat. La supervivència ens porta a pactar ab qualsevol i a qualsevol preu per a aconseguir un objectiu.
En totes parts couen faves... i “mal de muchos, consuelo de tontos”.
No sé com està ara el reglament de les Corts, però si s’assembla al del Senat, sí, es pot fer una coalició electoralment i posteriorment inscriure’s en grups distints en el moment de la retirada de l’acta de diputat, sempre que es complisca el nombre mínim de diputats per a conformar grup. En cas contrari el destí final és el grup dels no adscrits. Ara bé ¿com poden percebre esta maniobra els votants? Possiblement no es deixen enganyar una segona volta, encara que els més afins es desfacen en aplaudiments. Pa per a hui, fam per a demà.
MST. Gràcies pel teu continu suport.
Feliu, hi ha una voluntat d’unió, possiblement no tan àmplia com la que dibuixes, però si una massa crítica centrada que la desitja (els extrems solen estar a gust en el seu aïllament salvant el món tancats en una xicoteta bambolla) jo l’he vist, sentit i palpat moltes voltes en estos anys, però desgraciadament les cúpules dels partits estan plenes de “pragmàtics” ocupats en exercicis de supervivència.
Coincidisc ab tu en que fa falta sang nova, encara que part d’ella siga de segona mà, però no em sobra ningú. Jo vaig tindre la meua pròpia catarsi, el meu retir i la meua meditació, vaig posar en orde les meues prioritats i crec que qualsevol pot fer lo mateix, però comprenc que tallar el cordó umbilical que et lliga a un partit és difícil encara que per ell ja no circule ni il·lusió, ni confiança.
Arribarà el moment en què es faça eixa catarsi de què parles, però desgraciadament no arribarà com a conseqüència de la voluntat, sinó com un embaràs no desitjat, com la conseqüència d’una nit boja d’alcohol (o d’un sonor fracàs electoral).
A l’anònim “ja n'hi ha prou” i per si he deixat entrevore algun dubte derivada del títol de l’entrada. El canvi de rumb a què em referisc no és ideològic, ni es tracta de cap involució (ja se n’estan donant massa).
A lo que em referisc és a lo següent: Durant els últims sis anys hem prioritzat la voluntat d’arribar a acords ab altres formacions al creixement del nostre propi projecte. Sempre havíem dit que Opció primer i UxV després, havien nascut per a autodestruir-se, i que eixa autodestrucció serviria per a contribuir a un nou projecte més ampli ab vocació de govern (no de salvar dos diputats).
El nostre nou rumb no consistix en tornar a posicions ideològiques o culturals anteriors, sinó a reafirmar-nos com a alternativa valencianista per als valencianistes com a opció pròpia. S’ha abandonat un espai que coincidix ab el nostre ideari i pretenem ocupar-lo ab els nostres mitjans (escassos de moment) i no anem a parar-nos en broces.
De cap manera pensem tirar-nos al mont ni en flirtejar ab opcions incompatibles ab la nostra forma de ser.
Els nostres models són, com tu proposes CiU i PNB. De fet dilluns que ve estaré a Bilbao presentant el nostre partit en la Sabin Etxea.
Als que com tu estan farts de tapar-se el nas per a votar va dirigit especialment este nou rumb.
A l’anònim “afiliat” Gràcies pel suport. Si, fa falta que a la gent li aplegue el missatge, i com he dit no ens anem a parar en brosses. Com dius fa falta que la gent ab ganes de treballar per una opció nacionalista sense cognoms estranys done un pas avant.
Molt d'anim, paga la pena. I, encara que des de la xarxa, alentem la vostra decisió.
Carles pense que el vostre projecte és ilusionador, i esteu treballant de valent. Soc votant vostre, però jo veig que hi ha un problema en la denominació UxV. Per l´actual cancer que és el provincialisme, en Alacant o Castelló poden vore el partit com solament de la província de València. Parle per la situació actual de provincies. A mi particularment m´agrada més ONV. Un abraç.
Hola,
les vostres aportacions són importants, però jo pense que ara per ara, dins del valencianisme, el més útil és fer pinya al voltant del Bloc. A nivell municipal estan organitzats en pràcticament tots els pobles de l'àrea metropolitana. I estic segur que en molts pobles milloraran resultats electorals i trauran més regidors. Inclús m'atreviria a dir que a Almàssera li furataran un regidor al PSOE o a Units per València.
Amb tot el respecte del món, ONV, Units... no són visibles com un projecte nacionalista i valencianista. I si no, només cal vore les publicacions d'Almàssera, totes en castellà, i per una àrea que ha gestionat Units per València.
En fi, per continuar el meu debat, jo votaré Bloc, com vinc fent habitualment a les eleccions municipals.
Un valencianista de l'Horta Nord
Estimat amic “valencianista de l’Horta Nord” em pareix molt bé que la teua opció personal se circumscriga al Bloc, però com comprendràs no és la meua, ni tampoc em van a convéncer arguments com els que esgrimixes que d’altra banda són els que habitualment escolte per a justificar la necessitat de concentrar el vot, i encara que tampoc pretenc convéncer-te, deixa’m que et conteste.
Mira, ara el Bloc és la formació més gran, però fa dos quarts d’hora com qui diu no ho era. En el 91 mentres UV tenía una extensa organització local, comptava ab 335 regidors, grup parlamentari propi en la Corts, set regidors en l’Ajuntament de Valéncia, representants en les Corts Generals, el Senat i el Parlament Europeu; UPV no tenía més que 92 regidors i obtenia uns escassos 73.813 vots en les eleccions autonòmiques. ¿t’hagueren servit llavors els arguments de fer pinya al més gran o al que millor organització local tinguera? Segur que no, segur que anteposaries els matisos ideològics o negaries la pertinença a un mateix espai “valencianista”.
Una altra ensenyança que podem obtindre de l’observació del passat més recent és que de res servix estar en la cresta de l’onada si un no sap mantindre’s. Fa 10 anys UV va iniciar el seu declivi des d’una posició molt més alta de la que ha aconseguit el Bloc per una sèrie de decisions mal preses i això mateix pot passar-li al Bloc. Tu creus que el teu partit creixerà en les pròximes eleccions, i em pareix bé que ho cregues i treballes per a això, però la meua experiència m’indica que està a punt de menjar-se el mateix menú que UV en el 99, que aguantarà a nivell municipal i s’estavellarà a nivell autonòmic. De fet, tinc exactament les mateixes possibilitats de ser diputat al 2011 (inclús sense presentar-me) que Morera com a cap de llista.
Finalment, espai ab l’argument del vot útil (que no és una altra cosa lo que reivindiques). Una vegada situat el Bloc en una coalició d’esquerres valenciana, el mateix argument li servix el PSOE o a EU per a reclamar com propis els vostres vots.
En fi no vull avorrir-te ab més arguments, sort.
moltes gràcies pels teus comentaris, però veig que serà difícil que arribem a un acord. A Unió Valenciana se la va menjar el PP, però no trobe qui es va a menjar al Bloc en estos moments. NO crec que siga el PSOE ni el seu "vot útil". Ni molt menys Esquerra Unida. El Bloc té, afortunadament, la capacitat de triar entre PP i PSOE, però UV en el seu moment només va triar el PP, i ahí va estar la seua mort. Qui va pactar amb ell, se'l va engolir.
Reflexions a banda, també caldria dir que... el Bloc ha superat la fase de caiguda d'UV en els anys 90. ¿No seria perquè els seus dirigents tenien unes conviccions més fermes, igual com els seus votants? És una opinió. Potser caldria vore tots eixos vots, perquè han anat la gran majoria d'ells al PP, i no a altre espai polític. El PP no és un partit nacionalista valencià.
I finalment, tornant a l'Horta Nord, m'agradaria que feres saber a les regidores d'Units per València a Almàssera, que com a votant del Bloc (i crec que també ho pensen molts d'Units per Almàssera) no estic d'acord en què hagen transformat l'ajuntament d'Almàssera en un focus de castellanització. Cap document públic, ni tan sols de l'àrea de cultura, es fa en castellà, només la ràdio municipal, que per llei, obligatòriament, ha de ser en valencià en un 50%.
A vore, igual no m’explicat bé. La comparació ab UV no tenia com a objecte posar de manifest que al Bloc li pot passar exactament lo mateix i ser absorbit de facto per un altre partit, sinó que perceberes que quan estem parlant de partits minoritaris (ab representació institucional o no) la línia entre estar o desaparéixer és tan prima que pretendre reclamar el vot per ser “el més gran entre els xicotets” és totalment absurd.
Els motius per a la desaparició d’UV de l’escenari polític (tot i que encara queden restes) no és tan senzilla com pot vore’s des de fora. Jo conec de primera mà els amagatalls de les decisions errònies preses des de l’any 91 que van motivar el declivi i en això si que s’assemblen UV i Bloc, en les decisions que conduïxen a l’abisme.
No és cert que el Bloc haja superat eixa etapa, de fet, mai ha arribat a estar en la mateixa posició d’UV. Només ha aconseguit en dos ocasions representació parlamentària i en les dos ha sigut per mitjà d’un acord ab EU (o el seu equivalent temporal) i la posterior separació del grup parlamentari i en abdós casos la conseqüència serà idèntica.
D’altra banda UV també podia triar entre recolzar al PP o al PSOE, però va decidir erròniament donar el seu suport sempre al PP, de la mateixa manera que el Bloc, després de campanyes com “Adéu PP” ha triat recolzar el PSOE i més després del pacte amb IPV ¿te’ls imagines donant suport al PP en algun moment? Si ni tan sols han volgut recolzar al Bloc en les europees perquè estaven en una coalició ab CiU i PNB. El vostre vot és ara tan captiu com ho poguera ser en el seu temps el d’UV.
Això de les conviccions dels dirigents i dels votants donaria per a escriure una tesi i tampoc és qüestió meua qüestionar la dels teus, de totes les maneres no cometes l’error de pensar que tots són iguals ni que els teus no són susceptibles de tindre “esvarons” (en la forma de realitzar les coalicions ab EU i ab IPV n’hi ha i molts) i sobretot de pensar que els teus votants són teus més enllà del precís moment en què van depositar el seu vot per la teua formació.
Respecte de lo que em conptes que passa en Almàssera posaré atenció en l’assumpte. Encara que funcionem ab autonomia local, açò no s’ajusta ab els criteris generals del partit i per tant ha de ser corregit.
Moltes gràcies, Carles. Les teues opinions poden ser o no compartides, però m'agrada molt el respecte amb què em tractes no només a mi, sinó també a la resta de lectors del teu blog. També la teua voluntat de, com a mínim, arreglar allò que ens unix, com la difusió i promoció del valencià com a llengua pròpia dels valencians, independentment de la ideologia política de qui ho demane.
Tens, i em sap mal reconeíxer-ho, tota la raó del món amb el tema del pacte Bloc-Iniciativa... Si el Bloc ha de fer-se gran alguna vegada, ha de ser per la seua capacitat de captar vots de les dos bandes, no només de l'ala esquerra. Limitar-se a ser, només, un partit d'esquerra, el que fa és, també, convertir-lo en una pseudo-esquerra unida. Així, els vots del Bloc només serviran on el PSOE no en tinga prou. I hi haurà una presió brutal, mediàtica i entre els propis electors, per fer el pacte amb el PSOE. De l'altra manera es podria jugar a les dos bandes, vaja, com fa CiU i el PNB, que són partits de centre dreta majorment, però juguen a les dos bandes. En això sí que et done tota la raó.
Valencianista de l'Horta Nord, votant del Bloc
Publica un comentari a l'entrada