3/5/09

JOCS FLORALS

Dijous trenta d'abril. En les Corts Valencianes, sessió de control al Govern de la Generalitat i tornen les frases pretesament enginyoses sobre els trages del President adornades ara ab la incorporació de les últimes novetats oferides per El País (el diari s'entén).

Els portaveus dels grups de l'oposició s'esforcen per encaixar com siga en el discurs els “te quiero un huevo”, algun “amiguito del alma” i el “tenemos que hablar de lo nuestro”; es demanen confessions, responsabilitats i en algun cas eleccions anticipades (com si les europees no estigueren ací al costat per a ser utilitzades a favor i en contra segons qui).

Fora, en el carrer, a penes fa quatre dies que s'han fet públiques les xifres de la desocupació i els que ho patixen inclús abans de que els números, els seus números, siguen un titular en la premsa, tenen altres preocupacions, unes preocupacions que no figuren en el sumari del cas Gürtel.

Tota una sessió plenària protagonitzada per lo mes granat dels nostres polítics i ¿a que punyetes s'han dedicat? A intentar aconseguir el poder uns, a intentar romandre en el poder altres, o en el cas dels supervivents del bipartidisme, a obtindre un titular en el periòdic del matí que els traga de l'anonimat... quanta energia desperdiciada, quant de talent malgastat.

Els partits que tenen representació parlamentària pareixen no apreciar l'extraordinari el do que posseïxen, el do de fer de la nostra terra un lloc millor i més just, d'incrementar la qualitat de vida de les valencianes i dels valencians, de fomentar el progrés... un do que és atorgat pel seu propi poble i que pareix esvair-se entre les seues mans quan obliden que este do només servix per a servir.

Els nostres parlamentaris es comporten com si Superman utilitzara la seua força sobrehumana per a esclafar anous mentres observa per la finestra del seu apartament com atraquen a una velleta i lo pitjor és que ja ens hem acostumat a això i estos no pareixen tindre més ambició que esta.

Divendres 1 de maig, les manifestacions organitzades pels sindicats a favor dels drets dels treballadors s'omplin de parlamentaris, secretaris generals i polítics disposats a aferrar-se a les pancartes que encapçalen les manifestacions. S'escolten declaracions grandiloqüents en quant s'acosta una càmera de televisió, s'estrenyen mans, es besen xiquets i se somriu molt.

El dia anterior en les Corts Valencianes, no es va sentir que la taxa de desocupació en la Nació Valenciana, acabat el mes de març, es va situar en el 19,20%, ni que el nombre de desocupats es va situar en 491.200, ni que en els últims dotze mesos s'han destruït 199.200 ocupacions.

El dia anterior, en les Corts Valencianes els nostres supermanes particulars estaven esclafant anous ab els polzes al crit de “te quiero un huevo”.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Alguns estan més preocupats d'eixir en el titular del Levante-EMV que de fer política, aixina mos va.


Bona vesprada.

Anònim ha dit...

Praeix mentira que compares unes eleccions euorpees, en unes eleccions autonòmiques...saps del que parles?

De l'atur parles, no es porta temps denunciant la mala situació de l'economia valenciana, o que el model que teníem era insostenible? En fi si d'això no t'enrecordes vol dir que recordes el que vols, i els valencians no es mereixem polítics com tu, on estava el teu partit el dia de la manifestació per una educació de qualitat i exigint més lineess en valencià? A casa potser... No us agrada eixe valencià?

Certa rabieta o ganes de despotricar veig en el teu post.

Au, la terra és plana nO? el que diuen els científics serà mentira em pense. ?¿?¿

Anònim ha dit...

Faltando el respeto no se va ningún sitio. Que las agrupaciones y partidos de la izquierda han hecho mucho por la recuperación del valenciano y por darle un prestigio académico que antes no tenía, esta claro.
Pero no sólo desde estos grupos se han hecho cosas por el valenciano. La prueba la tenemos en ONV, partido abierto al diálogo que huye de los dogmas.
Con esa superioridad moral típica de los sectores izquierdistas y catalanistas no se va a ningún sitio. Nadie es poseedor de la verdad absoluta y a veces no os vendría mal escuchar a gente copmo Carles, antes de ponerle la etiqueta de "blavero" y marcarlo para el resto de sus días...amén.

MST

Carles ha dit...

Al segon anònim:

En este article no parle ni de les eleccions autonòmiques ni de les europees, no sé a que ve la primera pregunta, però en tot cas si, sé de lo que parle, distinguix perfectament abdós eleccions.

Tinc bona memòria i no em recorde només de lo que vull, l'estratègia fonamental dels partits de l'oposició se centra en el desgast personal de Camps i en totes les sessions s'incidix sobre este tema i no sobre la desocupació o la crisi econòmica, açò és un fet i aixina ens va. Hui, es publica una enquesta del PSOE que certifica que a pesar de tot, el PPCV incrementa la seua majoria, aixina que no dec estar tan equivocat com dius.

Quant a les manifestacions la meua opinió personal és que este espai de reivindicació pertany a la societat civil que no té una altra forma d'expressar-se més que depositant el seu vot cada quatre anys i quan els partits polítics organitzen o intervenen en les manifestacions lo que estan fent és furtar l'espai a la societat civil. Els polítics no han de demanar en el carrer lo que han de demanar en les Corts i els ciutadans quan es manifesten lo que estan fent és exigir als polítics que complisquen ab la seua obligació, al govern fonamentalment, però també a l'oposició.

És més efectiu que el PSOE (per exemple) reclamen en les Corts l'increment de les línies en valencià, que que envie a tots els seus figurants a la manifestació, però clar està, ab la segona opció igual trauen uns quants vots més.

Per la meua part, eixe dia els meus dos fills es van adherir a la vaga que és lo que considere que he de fer com a persona individual.

¿Rabieta o ganes de despotricar? Si, em produïx certa ràbia que els representants del poble en les Corts es dediquen a fer jocs florals i ho pose de manifest.

Rabieta i ganes de despotricar són les al·lusions a la terra plana i a les opinions científiques de la teua despedida, que no vénen a conte.

De totes maneres gràcies per la teua amable contribució a este blog.