ESTEM SALVATS

Entrevistava Carles Francino dimecres passat a la vicepresidenta del govern i valenciana intermitent (ara si, ara no) Mª Teresa Fernández de la Vega i per un moment em vaig sentir esperançat.

“Yo me hago cargo” va dir, “de la situación de las familias en estos momentos tan difíciles” i davant d'esta declaració feta en primera persona, vaig pensar que si algú com la Vice, era capaç de posar-se en el lloc de les famílies, dels seus problemes i de les seues dificultats, conseqüentment posaria tot el seu interés, el del seu partit i el del govern a qui pertany en pal·liar “estos moments tan difícils”.

Estem salvats, vaig pensar... Desgraciadament, durant la resta de l'entrevista que a manera de preludi de la compareixença de Zapatero havia preparat la SER, el missatge de Mª Teresa es va tornar buit, descoratjadorament buit, i tan incomprensible a voltes que el propi Francino (gens sospitós de desafecció) no va poder més que deixar sentir la seua frustració davant d'una vicepresidenta que no anava més enllà de la reiteració e el nombre de mides (en este cas com en la vaga de transports pareix que és més important la quantitat que la qualitat) i el record a lo mal que s'estava ab el govern anterior sempre precedit d'un “no me gusta volver al pasado pero...”

Després del desencant, pegue un ullada a lo que proposa el partit de l'oposició, que des del seu últim congrés pareix haver canviat el discurs i pretén ocupar-se dels problemes que de veritat preocupen a la gent i em trobe ab el següent titular de Las Provincias “El PP proposa les receptes econòmiques valencianes per a eixir de la crisi” i em pregunte quines mides copiarà el PP de l'executiu valencià si no se li en coneix cap.

En estes reflexions em trobe quan els empresaris fan públic la seua anàlisi de la situació econòmica a la què auguren un pitjor resultat de l'anunciat per l'executiu de Zapatero i pense que desgraciadament govern i oposició han acabat per anteposar novament els interessos de partit a l'interés general i faran de la gestió de la crisi arma "arrojadiza" com van fer abans ab la lluita antiterrorista o el model d'organització territorial.

Entre tant de soroll, Francisco Camps anuncia la intenció del govern valencià d'invertir 1.000 milions d'euros per a crear ocupació (20.000 nous llocs de treball) a través d'obres estratègiques, infraestructures i grans esdeveniments.

Per a això, el Consell haurà de recórrer a l'endeutament, per lo que el president autonòmic, avança que demanarà al vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, que autoritze l'assumpció del dit deute, en el marc de la norma d'estabilitat pressupostària.

O lo que és lo mateix, la “recepta valenciana” no és més que la continuïtat.

Continuïtat en els conceptes, obres estratègiques (transvasament), infraestructures (AVE) i grans esdeveniments (F1, America's Cup) i continuïtat en l'objectiu d'oposició al PSOE... si Solbes no permet l'endeutament, Zapatero tindrà la culpa de que no es creen 20.000 ocupacions.

És curiós que quan més necessitem que la política canvie... més igual seguisca tot.