Es va introduir de manera sibil·lina en la campanya electoral i allí es va instal·lar còmodament.Conceptes que havien gaudit de major presència durant l'última legislatura com el terrorisme, la fractura d'Espanya o l'amenaça de destrucció de lafamília, van cedir el seu protagonisme a la crisi econòmica en els debats polítics i després dels dubtes de Zapatero sobre el preu del café, van eixir a la palestra els del pa, ous i llet de tal manera que de repent pareixia que els candidats, de veritat, es preocupaven dels problemes dels ciutadans.
La paraula crisi una volta passada la campanya electoral s'ha quedat a viure entre nosaltres, és pronunciada en els debats televisius, requerida insistentment en el parlament i ens acompanya en les tertúlies de café en les què s'ha fet imprescindible.
Mire cada dia al meu voltant i observe estes conversacions de café, escolte als que en veu alta escampen els seus coneixements sobre la crisi i em sorprenc a mi mateix relativitzant tant de comentari gratuït, tant de filosof de saló que veu lo que ell diu crisi baix el prisma dels valors xicotet-burgesos.
Per a la majoria dels que es queixen de la crisi, esta consistix en un lleuger canvi en els seus plans de vida, en un “per si de cas” degut més a la por a les carències futures que a la seua pròpia condició econòmica. Deixar d'eixir a sopar els divendres “per si de cas”, retardar la compra d'un cotxe nou “per si de cas”, no comprar més roba este mes “per si de cas” i un llarg etcètera de xicotetes precaucions que, acumulades, aconseguixen crear l'atmosfera de desastre imminent.
Generacions guanyades a l'esperit del consumisme que durant la seua infància i joventut tenien unes simples espardenyes generalment rebudes per Pasqua (¡ala estes sí que són corredores! ens deien quan érem xiquets) i estrenaven equip pel Diumenge de Rams (qui no estrena no té mans) i que ara no saben referir-se a estos elements si no tenen nom i cognoms famosos.
- Maria ¿on has posat les Nike que em vaig a fer fúting? Per cert, que bé te paren eixos Levi's .
Hem passat dels pantalons adornats ab genolleres per a allargar
un poc més el seu ús a la globalització d'una economia de lo efímer; de l'estalvi familiar, al préstec per a la comunio i quan més indestructibles ens créiem (cal creure-s'ho per a fer una hipoteca a 50 anys), resulta que al primer bufit d'aire gelat ens constipem, correm a prendre'ns la tensió, ens fem anàlisi i anem pel carrer ab el termòmetre en la boca per si ens puja la calentura.Mentres la majoria es queixa com ho fa un xiquet mimat que mai ha sentit un NO, un nombre prou inferior sent en les seues carns les verdaderes conseqüències de la crisi, unes conseqüències que no es limiten a eliminar les eixides a sopar dels divendres, si no a vore de quina manera se soparà cada dia de la setmana.
¿I que ha passat ab aquells polítics que pareixien preocupar-se pels problemes dels ciutadans?
El PP valencià confiat que les lleis del mercat acabaran per solucionar-ho tot, pareix encantat per tindre un motiu més per a tirar-li la culpa al govern de Zapatero, complint aixina el seu paper d'oposició del govern central en compte de ser govern valencià.
El PSPV està massa ocupat trobant al Moisés que reunifique les seues dotze tribus i les traga d'un desert en el què no troben aigua suficient per a apagar els focs provocats des de Madrid.
EU o la seua recent escissió podrien dir alguna cosa, no debades els més perjudicats per qualsevol crisi solen ser els treballadors, classe a la què diuen deure's; però últimament este sector no es mobilitza per res a lo que no puga posar-se davant la paraula “salvem” i clar està, “Salvem l'economia” no sona molt d'esquerres.
La crisi que tan alegrement es passeja en les tertúlies despreocupades del bar com si es tractara del resultat de l'últim partit de lliga, la mateixa que els polítics esgrimixen a pròpia conveniència segons els resultats de l'última enquesta de popularitat, eixa crisi té noms i cognoms de persones que la patixen i per als que els “per si de cas” dels altres pot significar la perduda de la seua faena i la desatenció dels seus governants un bitllet a la desesperació.
Hora és ja de prendre's certes qüestions seriosament i de que els governants governen.
3 comentaris:
Hola Carles...
lligc el teu quadern des de que el creares, i m'abellia comentar-te est articul.
Vullc matissar unes coses, dius que ya va sent hora de que els governants nos governen, fals. ¿quins governants? ¿els que hi ha ara? No, has de ser tu qui nos governes, aixina has de vendre't cara als demés i per a fer-ho no passa per criticar que fan els atres sino per donar propostes series.
La crisi no és "no eixir un divendres de nit", la crisi es molt més. Lo que passa és que molts no patiu esta crisi, pero tot aplegarà. La crisi és que estant en la vintena d'anys no trobes cap treball estable, tot son contractes de fem, temporals, a on s'aprofiten de tu posant-te com a baix qualificat. La crisi és que per a conseguir eixe treball tindras la competència de mil immigrants aixo si no és el te "jefe" immigrant, que dona pas a la crisi no pel fet de ser immigrants, sino per la saturació de persones buscant treball, la crisi es maquilla dient que baixa el paro quan es fan contractes temporals per a America's Cups per mig d'ETT's del estil Adecco, i despres eixa gent va al paro atra volta.
La crisi és que cap d'eixes persones (generalment jovens) no tenen per a pagar l'entrada d'un pis, pero és que la crisi és major quan vols entrar a un pis de lloguer, perque en el sou que es guanya no pots ni pagar el lloguer i has de compartir pis.
La crisi es posa més alta encara quan a banda de no tindre diners per això, tampoc tens per a lo bàsic que és el menjar perque els preus pujen per culpa dels carburants dels transportistes que no poden pagar i s'estan arruinant.
Tambe la crisi afecta a tots aquells que viuen directament de la venda d'habitages donat que no es ven cap pis, no es venen mobles, tanquen les immobiliaries, no hi ha fabricació de productes de construcció, no es contracten albanyils, etc.
I tot aixo dona peu a la crisi que com sempre, es dona en les classes socials mes baixes (i no tan baixes), eixes que ya fa temps que no ixen els divendres al sopar, que han canviat les Nike per les Nice dels chinos, i que cuinem de congelat.
Eixa crisi de "no gastar" no per aforrar, sino perque no tens cap euro que gastar és la que fa que cada dia tanquen més tendes i comerços perque no venen, per lo que en cada cosa que t'he dit la gent sense treball aumenta i sobretot la competència és més difícil.
La crisi la notes quan tens vora 300 curriculums la majoria de gent llicenciada per a fer fotocopies en una tenda per casi 800 euros al mes treballant tota la semana.
El fet del "mileurisme" és una espècie de llegenda laboral puix cada volta és més dificil aplegar a ser mileurista, de fet, yo mai he tingut un contracte mileurista i si algun dia aplegue, serà la glòria.
La crisi afecta a més sectors laborals, sobretot els autoctons per la nula gestió dels polítics, i per l'acceptació de lo que ve de fòra i la nula capacitat d'exportació. Ací tenim les sabates dels chinos, les taronges del marroc, i el Ikea. I com nos descuidem aplegarà l'arros asiatic i per a que continuar.
La crisi pareix catastrofista pero es que hi ha moltes families que la patim en les nostres carns des de ya fa temps.
la crisi ha aplegat inclus a les recalificacions de Mestalla, que ya es greu.
I mentres ací tenim america's cups, formules 1, terres mitiques, academics de l'AVL, politics, asesors, i demes incompetencia de talonari que cobren una animalada de diners, etc.
¿On estan les politiques socials, les vivendes d'VPO -eixes a les que per accedir has de tindre una nomina que en contractes temporals no te val-? ¿on estan els sous mileuristes, els nosequantsmils llocs de treball? ¿on estan totes eixes coses?
en cap lloc pero Carles Chovi com a dirigent d'un partit polític deuria de donar solucions a la crisi que t'he dit, no a la filosofica que te creus que hi ha. Chafa el carrer i voràs.
un abraç Carles, espere que estigues recuperat de la teua intervenció.
cuida't i vixca Valencia Lliure.
p.d: Salvem l'economia es molt d'esquerres, inclús l'anticapitalisme es una opció economica al sistema actual. El problema és que ningú es capaç de donar en la clau del problema, perque quan aplegues a les Corts i tens un sou digne, s'acaba la crisis i s'acaben els problemes.
Estimat amic Robert:
Gràcies per aguaitar a este blog però sobretot gràcies pels teus comentaris. M'has fet entendre que no he aconseguit explicar-me en absolut, potser perquè no he sabut plasmar en paraules les idees que volia exposar i al final s'entén exactament lo contrari de lo que pretenia dir.
Este article intentava (pareix que sense èxit) ser una denúncia de la falta de rigor ab què s'està abordant el tema de la crisi i de com la classe mitjana parla d'ellai com d'un terratrémol a Angola, una cosa llunyana que només afecta a jóvens i immigrants.
En quan a que com a dirigent d'un partit polític hauria de xafar el carrer, et recorde que sóc dirigent d'Opció, no del PP ni del PSOE, el meu jornal no depén de la política si no d'un treball com qualsevol altre ciutadà (per Déu que ningú interprete que els polítics dels grans partits no treballen). Sóc autònom (a comissió pura i dura) i em relacione fonamentalment en el camp de l'hostaleria. Te sorprendria saber quant carrer xafe i com m'afecta o no la crisi a tots els nivells.
Per descomptat que com a partit polític Opció vol governar i en este sentit no pretén quedar-se en la mera denúncia de la passivitat aliena. Té les seues propostes i el seu model de desenrotllament econòmic per a la Nació Valenciana, un model que no pot plasmar-se en un simple article i que passa per la recuperació del sector productiu, industrial i agrícola tan abandonats últimament en benefici del turisme i la construcció, però com t'he dit este no era l'objecte de l'article, si no la conscienciació comunitària de l'existència d'un problema real.
P.D. Això de “Salvem l'economia” era una llicència al sarcasme que com puc comprovar tampoc ha assortit l'efecte desitjat.
Robert, de tot cor moltes gràcies per les teues indicacions. Un abraç.
LLavors he entes mal moltes coses, que tambe pot passar que el fallo siga del que llig, en este cas, yo.
un abraç Carles.
Publica un comentari a l'entrada