Jo
em mirava els meus plantons. Més bonics no els hi havia. Els cuidava
amb dedicació i cura. Els imaginava creixent forts i erectes, de
troncs amples, arrels profundes, frondoses branques, oferint fruits
carnosos i dolços. En el viver revisava cada detall que assegurara
el seu futur creixement.
En
el xicotet entorn controlat tot eren promeses d'èxit, però una
volta i una altra, al trasplantar aquelles meravelloses promeses a la
fèrtil terra, esta es tornava dura, aspra i els cavallons impedien
l'arribada de la necessària aigua fins a marcir sense pietat els
meus esforços.
