Páginas

28/9/15

EL BAR MANOLO


Ja no em queden forces per a guardar les formes i mantindre'm dins de la correcció política. ¡Em cague en la mare que ho ha parit tot! aixina amb totes les lletres ¿Però açò que vol dir? ¿Fins quan consentirem que es burlen de nosaltres?

No, no m'he tornat boig, és només que em bull la sang quan veig les fotos d'un Congrés pràcticament buit mentres els enviats de les Corts defenen la proposta de tramitar la reforma de l'Estatut valencià sense cap membre del Govern en la bancada. ¡Quina falta de respecte als qui representen amb la seua presència a tot un poble! ¡Quina poca vergonya!

21/9/15

COLLITA DEL 67


Pertany a una generació pont. Una generació que entrà a l'escola en plena dictadura, va eixir quan començava a caminar la democràcia i que pel camí arribà formar en silenci marcial mentres s'hissava la bandera abans d'entrar a classe. Convé recordar de tant en tant la nostra història que és molt més recent de lo que a voltes ens pareix.

La collita del 67 com tantes altres abans, es va educar en la immersió lingüística. Clar que en aquell temps a ningú se li ocorria qüestionar eixa immersió que com haureu suposat, sigué en castellà i només cap al final de la EGB vam rebre les nostres primeres classes de valencià impartides generalment per professors sense la més mínima formació en la matèria (no era este un cas excepcional, recorde haver rebut classes de francés amb mestres que no coneixien l'idioma). En altres paraules: vam ser educats per a ser analfabets en la nostra pròpia llengua, sense que es produïra una clamor general acostumats com estàvem a que les coses eren com eren i punt.

14/9/15

BONES IDEES, MALES EXECUCIONS

VALENCIA NEWS 08/09/15

¿Que si estic d'acord amb la gratuïtat dels llibres de text? ¡Abans s'hauria d'haver fet! ¿De quina manera podríem parlar sinò d'educació gratuïta? Fins ara esta afirmació era (bé, encara ho és) simplement falsa i tots els qui hem hagut de comprar els llibres i el material escolar per als nostres fills ho sabem, notem el buit que ha quedat en les nostres butxaques.

De fet, sóc dels qui pensa que els llibres haurien de pertànyer al centre educatiu i no als alumnes. Per això no puc més que fer l'ona davant de la iniciativa presentada pel Consell la passada setmana. Ara, si bé la idea és genial, l'execució de la mateixa fa aigua per tots els costats.

7/9/15

DÉU DÓNA PA A QUI NO TÉ DENTS

CAMPANYA UxV 2012

Demane disculpes de bestreta per abordar el mateix tema dos setmanes seguides però no tenia previst quan vaig escriure el meu anterior article que entrevistaren a Carolina Punset en la ràdio i tornara a apujar el pa. Jure que he intentat resistir-me, buscar altres temes més agradables, però esta senyora em pot i al remat he hagut de sucumbir.

¿Que no li pregunten pel finançament i es posa de perfil? Cal tindre molt fotuda la percepció de la realitat per a adoptar una postura tan absurda sobre un tema tan perjudicial per als valencians.

La resposta de Carolina va ser per a emmarcar i ser analitzada per les generacions futures com a exemple de polític inepte. Segons la diputada Punset, si preguntàrem a tots els presidents autonòmics, tots es queixarien pel finançament que rep la seua comunitat. Va vindre a dir alguna cosa aixina com que “ens queixem per vici”.

1/9/15

UN PARTIT DE TELETENDA


Sempre m'han fascinat els anuncis de teletenda en què tracten de vendre (i sovint ho fan) trossos de ferralla als què ells anomenen màquines d'entrenament. Eixe desplegament de mitjans, eixos models de ventre pla, cuixes tornejades i mamelles operades, eixos bollets de xocolate i eixos presentadors de somriure blanquejat i monyo de perruqueria, viva imatge de la vida saludable són la quinta essència del màrqueting.

Si no ho heu fet mai, pareu-vos uns minuts en una d'eixes cadenes de baix cost que es passen les hores emetent anuncis d'este tipus i aprendreu molt sobre la vida i la nova política.

Per a vendre trastos d'estos cal aparéixer en TV. No és una qüestió supletòria sinó un argument de venda d'un pes extraordinari. Tota la inversió en espais d'escassa o nul·la audiència servix per a poder posar en fullets, web i sobretot en la caixa “anunciat en TV”.