Cada volta estic més
convençut que els que conformen eixe grup a qui comunament coneixem com
“aparato” dels partits polítics parlen en un idioma diferent del del seu poble.
És més, puc assegurar sense por d'equivocar-me, que per a entendre els
missatges que eixe mateix poble els transmet, utilitzen el mateix programa de
traducció que els fabricants d'etiquetes per als productes que ens arriben del
llunyà i misteriós país del sol naixent. Per això, cada volta que algun d'ells
afirma amb rotunditat “hem entés el missatge” hi ha motius més que suficients
per a ficar-se a tremolar.
Vegem per exemple la
reacció d'una part dels partits davant l'onada de descontent general i
d'indiferéncia cap a la política que es va materialitzar en el moviment 15M
expandint-se fins a modificar els usos i costums dels votants. M'imagine als
del “aparato” corrent per les seus al crit de
¡Volen més democràcia! ¡Volen més democràcia! i entrant a la sala d'estratègia
(tot partit hauria de tindre'n una) mirant-se amb expressió de desconcert ¿I
això que vol dir? És en estos casos en què emergix la figura del líder amb la
capacitat de mantindre la calma mentres els altres perden els nervis i armat
amb el seu portàtil, obrint (estic segur d'això) el Politic-Traslation i
teclejant M É S D E M O G R À C I A i en un tres i no res.. la resposta: VOTAR
MÉS. ¡Que volen votar més coses! ¡Fem primàries!