Páginas

28/10/13

M'ENRECORDE DE SANT AGUSTÍ

¿És vosté Carles Choví? Li desitge molta sort per al projecte de Demòcrates Valencians. 

Esta breu conversació acompanyada d’un apretó de mans, es va produir a l’eixida de l’església de Santa Maria del Puig després d’haver assistit a la missa per la pàtria, la pau i la justícia el diumenge passat i és una situació que es produïx amb una certa freqüència.

Pel carrer, per correu electrònic, per privats de Facebook o Twitter, rep de tant en tant, missatges de suport i d’ànim que ajuden a continuar amb este repte en què estem encabotats des de fa molt de temps. Una part d’estos missatges vénen de gent que mai ens donarà el seu vot però que pensen que la presència de Demòcrates Valencians és necessària i la resta correspon a hòmens i dones que desitgen de veritat que tinguem èxit per a poder depositar la seua confiança en nosaltres.

23/10/13

FENT TRAMPES AL SOLITARI



Fa massa anys que el PP es quedà sense un projecte dinamitzador per al poble valencià i va tindre que recórrer a l’aparença per a continuar governant fins a convertir la nostra terra en un immens plató cinematogràfic on es roda sense parar una versió surrealista del “Bienvenido, Míster Marshall” on els grans esdeveniments i les obres faraòniques fan el paper de fatxada de cartó-pedra i els discursos dels successius presidents s’assemblen cada volta més al famós "Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar. Que yo, como alcalde vuestro que soy.... "  que tan genialment va pronunciar Pepe Isbert.

Però els decorats costen cars i passats els alegres temps de la bambolla immobiliària i amb les arques de la Generalitat munyides fins a deixar-les completament seques, ha hagut de canviar-se el discurs i ara Fabra, assumint el paper d’aquell alcalde retratat per Berlanga entona el "Os aseguro que para pagar esto ni un céntimo ha salido de las arcas públicas, porque en las arcas jamás ha habido un céntimo" per a posar-se a continuació al capdavant de les demandes d’un millor finançament per als valencians.

13/10/13

NORMALITAT INEXISTENT



Si tot et representa, res et representa.
Hi ha una pesada llosa que no ens deixa avançar als valencians com un poble unit capaç de fer front als reptes de futur, una llosa que se’ns vingué damunt en plena transició i que seguix esclafant-nos amb el seu enorme pes, una llosa que va ser coneguda com la batalla de València en els seus anys de major virulència però que ara, disfressada, ha perdut fins al seu nom sense que el seu pes haja disminuït ni que els seus efectes siguen menys perjudicials.

Si hi ha un moment en què el monstre que ens tenalla es fa més visible és el 9 d’octubre. El dia en què hauria de ser normal l’expressió del nostre orgull per ser i sentir-nos valencians es convertix en el dia del complex col·lectiu, d’avergonyir-nos públicament de la nostra història i d’un autoodi expressat amb la mateixa intensitat des de les dos parts enfrontades des de fa ja massa temps.

9/10/13

RECUPEREM LA DIGNITAT



Els valencians xafàvem els camins d’Europa molt de temps abans de que es parlara d’unitat econòmica o política i ho féiem obrint mercats, sense ajuda institucional ni grans infraestructures que ho facilitaren.

Hem sigut capaços de construir una economia florent basada en l’agricultura i de projectar esta cultura de l’esforç per a crear grans nuclis industrials repartits per tota la nostra geografia i una potent indústria agroalimentària que, amb el complement del turisme, ens han fet convertir-nos en una de les regions europees amb major potencial.

Continuem sent els mateixos, tenim les mateixes capacitats, el mateix esperit, però l’efecte que ha causat la ineptitud dels nostres governants prolongat en el temps, ens ha deixat en una situació d’extrema gravetat.