Páginas

22/2/09

PENSA MALAMENT...

Possiblement siga un dels refranys més repetits per la meua sogra; davant de qualsevol notícia, rumor o comentari mai falta un “pensa malament i encertaràs” que cau com una llosa des dels seus llavis.

Pensa malament... i seràs un malpensat solc contestar-li. I és que sóc de naturalesa confiada, tendent a vore sempre la part positiva de les coses, no puc evitar-ho, per això quan van aparéixer les primeres notícies del cas Gürtel i es van fer públiques les primeres dimissions de càrrecs del PP (algunes d'elles clarament forçades per la direcció) em vaig alegrar de que com va dir González Pons, quatre xoriços no foren el PP en la seua totalitat, més que res per la meua defensa manifesta i reiterada de la noblesa de la política i de la majoria dels que a ella es dediquem.

Desgraciadament conforme han anat passant els dies, la força dels fets han anat donant-li la raó a la meua sogra (mal que em pese) i lo que en un principi pareixia ser un exercici de salut democràtica apartant a les pomes podrides d'una cistella plena d'impol·luts fruits, es va transformar en acaçament al missatger, la ficada en tela de juí del jutge Garzón i el record permanent dels casos de corrupció que el PSOE va protagonitzar anys arrere.

He de confessar que la primera volta que vaig sentir a un representant del PP contestar una pregunta sobre Orange Market traient als GAL a relluir, un vent gèlid va recórrer la meua columna vertebral eriçant-me els pèls del bescoll. Va ser com tindre la prova palpable que aquell senyor alguna cosa havia d'ocultar i de suficient calat com per a posar en marxa el vell ventilador d'Alfonso Guerra, aquell que escampava la brutícia ab l'únic fi de que per a la societat tots els polítics foren iguals en repugnància i per tant dignes del mateix crèdit o descrèdit (mire senyora sóc un corrupte, però igual de corrupte que tots els altres, la culpa no és meua sinó del sistema).

Que el PSOE tinguera el seu FILESA, els seus GAL i els seus càrrecs imputats, condemnats i empresonats no evitarà que els que estiguen implicats en la trama ara investigada, hagen de respondre davant de la justícia. Que el Jutge Garzón anara de cacera ab el Ministre de Justícia el cap de setmana anterior a l'inici de les actuacions judicials (per greu que siga este fet), no eximix de responsabilitat a qui va actuar al marge de la llei. Que Fernández Bermejo caçara sense llicència i per tant es convertira en furtiu (com presumptament Serafín Castellano i el seu Parany) no farà que la justícia deixe de recórrer el seu camí i acabe per encausar a qui ho meresca, com va dir Francisco Camps “quien la hace la paga”.

Ara bé, una volta posats a seguir les ensenyances de la meua sogra, pensant mal per a encertar, no deixe de preguntar-me perquè un procés que es troba baix secret de sumari és tan conegut pels (alguns) mitjans de comunicació, perquè ens despertem tots els dies ab alguna novetat sobre el cas i perquè continuen apareixent noms d'imputats de manera ordenada i progressiva.

Açò de pensar mal és perillós, acabes per no fiar-te de ningú.

16/2/09

APOCALIPSI

El Nou Testament arreplega la fi dels dies de la manera en què el descriu Sant Joan Apòstol: “El sèptim àngel va vessar la seua copa per l'aire i va eixir una gran veu del temple del cel, del seu tron, dient: Fet està.
Llavors va haver-hi rellamps i veus i trons, i una gran tremolor de terra, un terratrémol tan gran, qual no va haver-hi mai des de que els hòmens han estat sobre la terra. I la gran ciutat va ser dividida en tres parts, i les ciutats de les nacions van caure, i la gran Babilònia va vindre en memòria davant de Déu, per a donar-li el calze del vi de l'ardor de la seua ira. I tota illa va fugir i les muntanyes no van ser trobades.”

U pot fer-se una idea de l'estremiment en els cors dels cristians de l'edat mitjana al sentir este relat des dels púlpits de les esglésies en boca de retors de cavernoses veus, si ho compara ab lo que sentim en els últims mesos cada volta que encenem la ràdio o la televisió.

Desocupació, morositat, inflació, deflacció... cada dia el llistat de plagues bíbliques de l'economia mundial assalten les nostres orelles per boca de sensats opinadors, presentadors hiperactius i polítics en ralentí, que a base de reiterar ab obscenitat les males notícies (les altres no són notícia) han aconseguit compungir l'ànim dels qui transiten esta vall de llàgrimes ab la hipoteca al muscle.

La passada setmana es parlà de crisi en el parlament espanyol i en un triple bot mortal sense xàrcia, els nostres líders polítics es van dedicar a tirar-se reprotxes i mides, contramides i més reprotxes sense aclarir gens ni miqueta un panorama desolador del que no cap més conclusió que el “joder que tropa” exclamat per Rajoy en altres temps.

Trobe a faltar el consens, la imatge dels màxims dirigents units als agents socials davall un mateix missatge. Em falta un “no vos preocupeu, eixirem d'esta, hi ha solució, anem a passar-ho malament però ningú quedarà en el camí”. Necessite un “treballarem junts per a trobar solucions, hem apartat la crisi del debat electoral perquè el poble necessita el nostre acord i sabem estar a l'altura de les circumstàncies”.

Duran i Lleida reclamava no fa molt una espècie de reedició dels pactes de la Moncloa en este sentit i segurament la solució passe per ací, encara que no parega que de moment ningú estiga disposat a admetre-ho, i encara que no és segur que l'infondre optimisme i seguretat puga crear molts llocs de treball, de lo que no hi ha cap dubte és que lo contrari, el pessimisme diari i la inseguretat permanent els destruïxen a mans plenes.

Corren mals temps, temps en els què els "pájaros de mal agüero" pareixen disfrutar llançant proclames apocalíptiques, però són també estos, temps de noves oportunitats, de noves formes. És l'hora de la política ab majúscules.